Cast

 

 

 

 

MOSTRA D'ESTUDIS I INFORMES

Els primers estudis sobre diferents qüestions del medi natural són previs a l'exercici de l'activitat com a professionals. A finals dels noranta, a la Universitat Autònoma de Barcelona, es col·laborava amb el Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF), en temes de regeneració forestal post-incendi (publicat a la revista ORSIS). Paral·lelament, es va fer un treball puntual sobre avifauna per al Parc de Collserola. Des de llavors, s'han fet feines diverses pera diversos tipus de client, per exemple grans i petites empreses d'enginyeria:

 

Abril 2017. Document ambiental estratègic per a la finca Ca l'Iborra de Mataró. La finca Ca l'Iborra és un cas que requeria una actuació molt professional pel que fa a l'apliació correcta de la Ley 21/2013. Part de la finca es troba dins el Parc del Montnegre i Corredor, i per tant calia preservar aquesta zona totalment intacta. Només la part sud de la finca, totalment fora d'aquest espai natural, ha requerit unes mínimes actuacions de millora ambiental lligades a un Pla Especial. Un cop més, ens trobem amb un cas on l'administració determina quin tipus d'avaluació ambiental estratègica correspon, a partir de l'estudi ambiental presentat. El resultat ha estat que procedeix aplicar l'article 6.2 de la Ley 21/2013, i per tant és pertinent l'avaluació ambiental estratègica simplificada (no pas ordinària). En aquest cas, la nostra feina com a ecòlegs s'ha limitat a redactar un document ambiental estratègic (art. 29 de Ley 21/2013).

 

Desembre 2016. Informe d'avaluació de l'estat ecològic i viabilitat de la restauració de zona humida a Tordera. Els propietaris d'una finca van consultar en tenir problemes de mosquits i olors provinents d'una llacuna dins el seu terreny. Seguint els criteris de la Directiva Marc de l'Aigua, després de determinar el tipus de massa d'aigua, amb mesura de la conductivitat i en saber que l'aigua sempre es manté (massa d'aigües salobroses dolces permanents), es va estudiar l'estat inicial. En aquesta fase preliminar, no es va trobar necessari aplicar càlculs amb l'índex QAELS, ni l'índex ACCO, ni l'índex RIC (que haurien ecarit l'informe). La conclusió va ser que la zona tenia un clar potencial de millora ecològic, i que a la vegada serviria per millorar els problemes de mosquits i d'olors.

 

Desembre 2015. Document ambiental estratègic per a la finca Can Carandini de Mataró. Aquest projecte ha estat conseqüència de l'aplicació de la Ley 21/2013, concretament en allò referent a l'article 6, sobre avaluació ambiental estratègica. En particular, el promotor té la necessitat d'actuar mínimament sobre el planejament vigent, i les administracions implicades van considerar necessari aplicar el procés d'avaluació ambiental estratègica simplificada. Davant aquesta situació, la nostra feina com a ecòlegs ha estat redactar un document ambiental estratègic, segons indica l'article 29 de l'esmentada Ley 21/2013.

 

Maig 2010. Inventari de plataformes de nidificació a un tram de la línia ferroviària d'alta velocitat Madrid-Extremadura. Treball seguint requisits de la Declaració d'Impacte Ambiental. Es tracta d'un tram de 12 km amb un alt valor faunístic, format per deveses pròximes al P.N. de Monfragüe. El treball es va fer aplicant metodologies inspirades en l'elaboració d'atles ornitològics. La qualitat de l'estudi realitzat va quedar palesa amb l'absència total d'al·legacions per part del promotor ADIF i parts interessades.

 

Maig 2009. Memòria resum (Annex II) de condicionament i millora del Camí del Castell i del Camí del Ventanell al TM de la Llacuna. El projecte presentava la circumstància de creuar per un espai natural inclòs a la Xarxa Natura 2000, fet que obligà a annexar document de consulta de l'òrgan ambiental (Departament de Medi Ambient i Habitatge), per determinar si cal o no fer un estudi d'impacte ambiental. El caràcter lineal de la infraestructura va permetre un reconeixement exhaustiu "in situ" de la banda d'afectació.

 

Octubre 2008. Redacció de Document de Directrius Ambientals per a contractistes, com a base per a la redacció de Plan de vigilància ambiental (PVA) per l’obra d’edificació del Centre de Procés de Dades, al Parc Científic i Tecnològic de Cerdanyola del Vallès. L’informe tracta de personalitzar al màxim les mesures ambientals a l’obra en particular. Vol ser una eina que eviti la redacció de PVA "per cobrir el tràmit", i es pugui aplicar una gestió ambiental a peu d'obra de debó. Per aquest tipus de treballs, resulta molt útil l'experiència en consultoria de gestió ambiental a empreses constructores (sistemes ISO 14001 / Reglament EMAS).

 

Maig 2007. Informe Ambiental per a Pla Parcial Industrial al municipi de Calella. La superfície estudiada es troba dividida en tres àrees properes, que afecten en diferent grau a vàries rieres, i tenen diverses connexions vials. La gran dificultat d’aquest planejament és compatibilitzar l’actuació amb la mínima afectació als corredors biològics que representen els testimonis forestals disposats al llarg d’aquests cursos fluvials.

 

Abril 2007. Informe Ambiental per a Pla Parcial Residencial al municipi de Calella. L’àrea d’estudi es troba condicionada per la riera de Capaspre, una de les típiques rieres del Maresme. Tenint en compte no afectar les àrees inundables, el pla incorpora desenvolupar un parc lineal al llarg de la riera, on es puguin potenciar els valors naturals i culturals de la zona, com ara la presència de l’escàs arbust conegut com aloc (Vitex agnus-castus), que dona nom a la comunitat vegetal de l’alocar, en forta regressió.

 

Novembre 2006. Estudi d’Impacte Ambiental per a gasoducte de traçat Breda – Arbúcies – St. Hilari Sacalm. El traçat del gasoducte, al llarg de més de 20 km, creuava diverses rieres, tenint el seu punt més sensible al PEIN de la Riera de Gualba. Es va haver de posar molta atenció en escollir una bona opció de traçat, per no afectar determinats punts especialment interessants per a la fauna.

Octubre 2006. Informe de Compatibilitat Ambiental per a una  instal·lació de turisme rural al municipi d’Andratx. L’informe va considerar la ubicació i usos previstos de la instal·lació. A la zona es van detectar espècies protegides, i fins i tot ambients aqüàtics (poc freqüents a la Serra de Tramuntana). El resultat va aportar arguments a la propietat per poder avaluar la viabilitat de la seva inversió, i sobretot, no caure en cap incompliment legal. El promotor, tot i trobar-se molt confús entre la dispartitat dels advertiments legals del nostre informe, i els pocs entrebancs administratius que havia trobat fins al moment, va desistir i no va seguir amb el projecte. La desició, sempre difícil d'haver de renunciar a un projecte urbanístic, va ser molt encertada i oportuna en el temps, ja que tot just un mes després, va tenir lloc l'anomenada "Operació Voramar" del conegut "Cas Andratx" sobre irregularitats urbanístiques al municipi.

Setembre 2006. Assistència Tècnica per al Pla de Gestió dels espais de la Xarxa Natura 2000 Baish Aran i Riu Garona. Es van confeccionar fitxes de les espècies més amenaçades, identificant la seva situació actual, els factors potenciadors i la seva problemàtica específica. La dificultat del treball va ser fer complatibles propostes per afavorir aquestes espècies més amenaçades (algunes de distribució molt restringida) però sense limitar el desenvolupament econòmic de la zona. Les tècniques de treball amb GIS van esdevenir clau per analitzar la sensibilitat de cada hàbitat i de cada espècie.

Maig 1997. Estudi comparatiu de poblacions de tudó, gaig i picot verd, en funció de l'estructura de la vegetació, al Parc de Collserola. Sota la tutela del Sr. Francesc Llimona, es va fer un inventari de presència de poblacions a llarg de 2 transectes. Es va comparar la vegetació tancada, pròpia de l'alzinar i les fondalades, amb la vegetació forestal més heterogènia, amb més abundància de pins.

 

Abril 1997. Estudi sobre creixement de rebrots d'alzina a una brolla post-incendi després de fertilitzar-los. Agafant com a punt de partida els experiments de fertilització i reg del Sr. Jordi Sardans, amb motiu de la seva tesi doctoral, dirigida pel Sr. Ferran Rodà, es van analitzar les dades d'una brolla calcícola post-incendi, al municipi de Sant Vicenç de Castellet. El tractament de dades va ser amb un anàlisi de la variança (ANOVA), i va donar com a significatiu l'efecte positiu del fòsfor com a fertilitzant. Aquest estudi va ser publicat a la revista ORSIS (disponible en PDF).

 

            Gran Via de les Corts Catalanes, 1176 bis  1er 2a  08020 Barcelona · Tel. 933078173 · Fax. 932664701 · info@gabeap.com